Carretera d'Arizona

El cotxe s'arrapa a la terra d'Arizona, roulottes abandonades enmig del desert, la carretera acabada de pintar. De lluny, les torres d'electricitat com gegants quixotencs de la modernitat gastada ens persegueixen, creuant-nos, avançant-nos, desafiant-nos. En Youngmin coundueix i la Irin, amb sis quilos menys que fa quatre setmanes, llegeix el diari. El cotxe s'arrapa, s'arrapa, i sento com cada plec de pell s'adapta a la grumolositat de l'esfalt. El sol encara de biaix em torra les cuixes. Només un núvol al cel. La terra verda seca d'herba i matolls, flocs de polseguera; terra cansada, terra cremada. De tant en tant un remat. Quatre vaques negres seguides per quatre corbs negres. El núvol solitari encara al cel. I el cotxe, impassible, direcció Grand Canyon.